domingo, 29 de enero de 2017

Josep Pla i les tortugues

Un projecte molt interessant que podreu trobar a la xarxa és el "BloQG El quadern gris. Josep Pla ....al cap de 90 anys". Es tracta d'un blog dedicat al dietari de joventut que va escriure Josep Pla entre el 1918 i 1919. En aquest blog publiquen els textos escrits per Pla al seu dietari 90 anys després.
I us preguntareu: Què hi té a veure això amb les tortugues? Doncs la resposta és molt senzilla: el dia 23 de maig de 1918 Josep Pla va escriure al seu dietari un relat sobre una tortuga terrestre que tenien al jardí.
A continuació us copiem el text (podeu llegir-ne més a BloQG El quadern gris):

"23 de maig de 1918
Després de la seva llarga reclusió hivernal, la tortuga del jardí ha donat senyals de vida. És possible que faci ja alguns dies que circuli; no me n’havia, encara, adonat. Veig com camina, la closca llistada de groc, per l’ombra que fan els testos d’hortènsies. Treu un cap de rèptil bonari, una cua ridícula, fa anar les potes amb una lentitud xamploia i grotesca.
Ignoro quin incentiu parasitari porta la tortuga a viure en la proximitat de l’home. El gos és un comensal de l’home en totes les latituds i en tots els climes. La rata és un paràsit de l’espècie humana. El gat és un paràsit de les rates. L’home es rodeja d’animals domèstics per devorar-los a taula, amb la forquilla i el ganivet, en la tranquil·litat i la pau de la vida familiar. ¿Què troba la tortuga en les proximitats dels homes i de les dones per a aclimatar-s’hi tan perfectament?
Aquesta tortuga és molt vella. Estem tan habituats a la seva presència estival com a la seva absència hivernal. No fem gens de cas dels seus moviments. Forma part del jardí com els tarongers, les palmeres, el llenyer. És un simple accident de la terra, insignificant.
Des que la tortuga viu al jardí hem tingut diferents gossos. Les relacions de la tortuga amb els gossos successius sempre foren dolentes. La tortuga té l’endimoniat costum, que potser no és més que un reflex condicionat, d’orinar-se en el jaç del gos. Davant d’aquesta deplorable realitat, el gos s’enfurisma. Quan el gos veu la tortuga se li acosta i amb la pota la inverteix, la gira com aquell qui gira un plat soper. La tortuga queda amb la panxa al sol. Amb les potes, la cua i el cap fa tota mena de moviments per redreçar-se. Inútil. No pot redreçar-se. Quedaria amb el ventre enlaire tota la vida si algú de nosaltres no la tornava a posar de panxa a terra. Si el gos veu aquesta operació, lladra desaforadament en senyal de protesta. Així, doncs, si la supervivència de les tortugues es deixés al criteri dels gossos, ja se n’hauria, probablement, perdut la mena. Una tortuga invertida, posada al revés, es moriria, a la llarga. No es podria ni redreçar per ella mateixa ni crec que cap animal l’ajudés a fer-ho. Però l’home i la dona, els joves i les senyoretes, i fins i tot les criatures, no podem sofrir de veure tortugues invertides i les redrecem. No sé pas si ho fem per sentimentalisme; ho fem, potser, perquè trobem més horrible una tortuga de panxa al sol –amb la visió del ventre blanquinós, de color de fang– que una tortuga tocant de peus a terra. Així resulta, doncs, que els gossos –en tot cas– són l’esperit maligne de les tortugues i els homes i les dones, la seva providència benigna i adorable."

Tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) - Imatge d'Enric Pàmies

Els més entesos en tortugues haureu ja deduït que molt probablement es tractava d'una tortuga mediterrània (Testudo hermanni), una espècie autòctona de la nostra terra i prou freqüent als jardins i masos de gran part de Catalunya (tot i que ara és ja molt més escassa).

Volíem afegir també alguns comentaris al text:
- La tortuga pot viure a les proximitats de les persones per un motiu molt bàsic: l’alimentació. En la majoria de cases de poble hi havia hagut sempre un hort, i és aquí on la tortuga es podia alimentar de diferents vegetals (cols, enciams, …).
- Comenta que la tortuga tenia “una cua ridícula”. Aquest fet indica que molt probablement es tractés d’una femella, ja que els mascles tenen la cua força més llarga.
- Quan una tortuga queda de panxa cap a dalt és capaç de redreçar-se sola. Amb uns moviments de potes i de coll aconsegueix girar-se sense problemes. El que sí és cert es que si es quedés del revés massa temps moriria per asfíxia, ja que els pulmons són a la part superior del seu cos (dins de la closca), i al quedar-se al revés queden a la part inferior, i la resta d’òrgans li oprimeixen els pulmons.

Volem remarcar també que, curiosament, aquest text va ser escrit el dia 23 de maig, dia en el que actualment celebrem el Dia Mundial de les Tortugues.

Per acabar volem agrair als editors del blog "BloQG El quadern gris. Josep Pla ....al cap de 90 anys" per fer-nos partícips d'aquest interessant projecte, proporcionant-los informació sobre l'espècie de tortuga de què es tractava i donant-los també una fotografia per tal de poder il·lustrar el text.

Article fet per: Enric Pàmies

 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...